- La Càtedra UB-Cetir/QUAES impulsa amb 5.000 euros una investigació de l’Hospital Universitari 12 de Octubre de Madrid que busca anticipar la resposta terapèutica al càncer de pròstata mitjançant imatges mèdiques
- La primera edició reuneix 13 candidatures i posa de manifest el potencial investigador de la teragnosi, una de les àrees més prometedores de la medicina nuclear per al diagnòstic i el tractament personalitzat del càncer
Barcelona, 30 d’octubre de 2026. I si poguéssim anticipar si un tractament contra el càncer de pròstata serà eficaç abans d’administrar-lo? En una malaltia en què cada decisió terapèutica compta, disposar d’aquesta informació permetria seleccionar amb més precisió les opcions més adequades, evitar aquelles amb poques probabilitats d’èxit i avançar cap a una medicina veritablement personalitzada. Aquest és l’horitzó cap al qual apunta PRELUDE-PSMA, el projecte guanyador del I Premi Nacional de Recerca en Teragnosi, impulsat per la Càtedra UB-Cetir/QUAES de Diagnòstic i Teràpia Metabòlica.
La investigació està liderada pel doctor Adolfo Gómez-Grande, especialista en Medicina Nuclear de l’Hospital Universitari 12 de Octubre de Madrid, i compta amb la col·laboració de professionals de la Universitat Politècnica de Madrid. El projecte busca desenvolupar models capaços de predir la resposta al tractament a partir de l’anàlisi avançada d’imatges mèdiques obtingudes abans d’iniciar-lo, combinant els coneixements d’especialistes en medicina nuclear, radiofísica i enginyeria biomèdica.
El projecte se centra en pacients amb càncer de pròstata avançat tractats amb luteci-177-PSMA, un radiofàrmac que dirigeix la radiació de manera selectiva cap a les cèl·lules tumorals. Com que no tots els pacients responen igual, els investigadors estudiaran si les imatges PET-PSMA, obtingudes abans de la teràpia, contenen informació que permeti estimar quanta radiació absorbirà cada lesió i relacionar-la amb la resposta posterior del pacient. Per fer-ho, utilitzaran tècniques de radiòmica, que extreuen de les imatges dades difícils d’apreciar a simple vista, i eines d’intel·ligència artificial.
Cap a tractaments adaptats a cada pacient
Actualment, saber quanta radiació han absorbit les lesions requereix fer exploracions addicionals després de cada cicle de tractament. PRELUDE-PSMA investiga si és possible obtenir una predicció prèvia aprofitant les imatges diagnòstiques que ja es fan habitualment. Si els models demostren ser fiables, podrien ajudar a identificar els pacients amb més probabilitats de beneficiar-se de la teràpia i orientar decisions clíniques més personalitzades.
«El nostre objectiu és aprofitar tota la informació que contenen les imatges diagnòstiques per intentar anticipar com respondrà cada pacient al tractament. Si aconseguim desenvolupar models predictius fiables, podrem avançar cap a una medicina més personalitzada i ajudar els especialistes a prendre decisions terapèutiques més ben fonamentades», explica el doctor Adolfo Gómez-Grande, investigador principal de PRELUDE-PSMA.
L’estudi analitzarà retrospectivament dades i imatges d’entre 30 i 40 pacients i diversos centenars de lesions tumorals. Tindrà una durada prevista de 18 mesos i reunirà especialistes en medicina nuclear, radiofísica i enginyeria biomèdica de l’Hospital Universitari 12 de Octubre i de la Universitat Politècnica de Madrid. Els seus resultats s’hauran de validar abans de plantejar-ne una possible aplicació clínica.
Aquesta investigació s’emmarca en la teragnosi, una disciplina de la medicina nuclear que combina el diagnòstic i el tractament del càncer mitjançant l’ús de radiofàrmacs. Aquesta tècnica permet primer localitzar les cèl·lules tumorals mitjançant proves d’imatge i, posteriorment, administrar un fàrmac que es dirigeix selectivament a aquestes mateixes cèl·lules i les irradia de manera localitzada per destruir-les, reduint tant com sigui possible l’afectació dels teixits sans del voltant. Aquesta combinació obre noves possibilitats per tractar determinats tipus de càncer d’una manera cada vegada més precisa i personalitzada.
«Un dels grans reptes de la medicina nuclear és aconseguir que cada pacient rebi el tractament més adequat per a la seva malaltia. Poder saber per endavant com pot respondre a una teràpia suposaria un avenç molt important, perquè ens permetria prendre decisions amb més precisió, evitar tractaments que potser no aportin el benefici esperat i reduir els efectes secundaris. Investigacions com aquesta ens acosten a una medicina cada vegada més personalitzada, en què no només importa tractar el càncer, sinó fer-ho de la millor manera possible per a cada persona», destaca el doctor Eduard Riera, subdirector de la Càtedra UB-Cetir/QUAES.
Tretze candidatures reflecteixen el potencial de la teragnosi
La primera edició del Premi Nacional de Recerca en Teragnosi ha rebut 13 candidatures, una participació que reflecteix l’interès creixent per aquesta disciplina i el seu potencial de desenvolupament. Entre les principals línies de recerca destaquen la predicció de la resposta als tractaments, la dosimetria —el càlcul de la radiació absorbida pels teixits—, el desenvolupament de noves eines tecnològiques i la millora de l’atenció i la qualitat de vida dels pacients.
«Rebre 13 candidatures en la primera edició d’un premi dedicat específicament a la teragnosi posa de manifest l’interès que està despertant aquesta disciplina, la diversitat de línies de recerca que s’estan desenvolupant i la qualitat científica dels investigadors a escala nacional. Des de la Càtedra volem impulsar projectes que combinin rigor científic, col·laboració multidisciplinària i potencial d’aplicació clínica, sempre amb el pacient al centre», destaca el doctor David Fuster, director de la Càtedra UB-Cetir/QUAES.
El comitè científic ha avaluat les candidatures tenint en compte criteris com la qualitat metodològica, la rellevància clínica, la viabilitat, la col·laboració multidisciplinària i l’adequació als objectius del premi.
El guardó, dotat amb 5.000 euros, s’ha lliurat durant una jornada científica celebrada el 29 d’octubre al Centre Esther Koplowitz (CEK) de l’IDIBAPS–Hospital Clínic de Barcelona, que ha reunit especialistes en medicina nuclear i altres professionals i ha inclòs la presentació dels 13 projectes candidats.
La jornada ha comptat amb el patrocini de GE HealthCare, Siemens Healthcare SL i Novartis, com a patrocinadors de plata, i de Curium Pharma, APR Salud i Oncobeta, com a patrocinadors de bronze. La seva col·laboració ha contribuït a fer possible la celebració d’aquesta primera edició del premi.
Sobre la Càtedra UB-Cetir/QUAES de Diagnòstic i Teràpia Metabòlica
La Càtedra UB-Cetir/QUAES de Diagnòstic i Teràpia Metabòlica, impulsada per Cetir Ascires i la Fundació QUAES a la Universitat de Barcelona, treballa per acostar la teràpia metabòlica a la realitat del pacient, facilitar-ne la comprensió i l’accés, i promoure la formació de professionals sanitaris, així com la seva difusió entre la societat.
