Casos Clínics > Arxiu de Casos Clínics Enrere
Monitorització de la massa òssia en pacients amb paratiroïdectomia. Densitometria òssia.
Dona de 69 anys, a la qual s'indica una densitometria perquè tenia com a factor de risc el seu estat postmenopàusic. Els resultats de l'exploració DEXA van mostrar que la massa òssia estava severament afectada a la columna i al fèmur, compatible amb el diagnòstic d'osteoporosi.
A pesar del seu estat postmenopàusic (primera causa diagnòstica d'osteoporosi en la dona), el seu metge sospità una altra patologia i sol·licità una avaluació bioquímica completa del metabolisme mineral ossi. La confirmació de nivells elevats de PTH coincidents amb hipercalcèmia i hipofosfatèmia permeté el diagnòstic d'Hiperparatiroïdisme primari i se li indicà la cirurgia de paratiroide.
  TÈCNICA
Els resultats de l'exploració DEXA inicial mostraren que la massa òssia estava severament afectada a la columna 0,669 g/cm2, la qual cosa representava una disminució del 44% respecte a un adult jove i un 27% de mitjana segons l'edat, sexe i pes. Aquest resultat va ser compatible amb el diagnòstic d'osteoporosi (puntuació T de -4,42DE).
Al Fèmur totes les regions mostraren una disminució de la densitat mineral òssia però el coll va ser la més desfavorable 0,625 g/cm2 amb una disminució del 36% respecte a l'adult jove, la qual cosa es tradueix en una puntuació T de -2,96DE, compatible també amb el diagnòstic d'osteroporosi.

Als 8 mesos de la cirurgia de paratiroide la pacient acudí novament al control densitomètric. En aquest lapse no havia rebut cap tipus de tractament mèdic. Es constata un increment de la densitat mineral òssia a la columna de 8,5% i al fèmur de 13%.
Els canvis evolutius de la DMO a columna i fèmur. Els rectangles acolorits (vermell i verd) marquen els rangs de canvis mínims significatius per assumir com a valorables (significatives) les diferències entre els resultats de dues exploracions.

  COMENTARI
Tot i que la causa més freqüent de desmineralització en una dona postmenopàusica és el dèficit d'estrògens relacionat en la cessació fisiològica del funcionament ovàric, en aquesta pacient el resultat tan baix de la densitometria va fer sospitar al metge i va permetre realitzar un diagnòstic diferent, amb resolució terapèutica específica. D'altra banda, la densitometria també va permetre a curt termini determinar l'evolució posttractament.

L'hiperparatiroïdisme és una malaltia endocrinològica caracterizada per un increment dels nivells plasmàtics de l'hormona paratiroïdal (PTH), la qual actua en l'os augmentant el recanvi ossi amb una major reabsorció i conseguint-se, con a conseqüència una desmineralització. El grau d'afectació dependrà de diversos factors però fonamentalment del temps de durada de la patologia.

Es classifica a la vegada com a primari, quan l'afectació és de les glàndules paratiroïdals, i s'identifica com una autonomia d'aquestes glàndules o secundari quan, tal com indica el seu nom, té l'origen en una altra patologia com pot ser la insuficiència renal, en què la causa de l'augment de PTH sanguínia respon a nivells baixos de calcèmia. Difereixen en algunes característiques bioquímiques i en el seu tractament definitiu, però ambdues comparteixen l'afectació òssia i els nivells plasmàtics elevats de PTH.
L'Hiperparatiroïdisme secundari en general causa més desmineralització òssia que el primari degut a que es tracta de malalties cròniques de llarga evolució.

Actualment la densitometria és l'únic mètode diagnòstic que permet aquest tipus de quantificació de l'estat de la massa òssia. Tot i que en l'osteoporosi primària es recomana realitzar un període d'un o dos anys, en determinades circumstàncies, com ara el cas esmentat, una exploració abans d'aquest lapse pot mostrar canvis significatius i per tant, valorar la resposta al tractament, en aquest cas, la paratiroïdectomia.
Imprimir A dalt   
    © Copyright 2006 CETIR Grup Mèdic Borsa de Treball | Mapa Web | Avisos legals